La llarga i abundosa cabellera s’assemblava més al safrà que a la melassa d’oli. Les celles pareixien dos arcs menuts a punt de llançar les sagetes dels ulls, dels quals, per tindre’ls clucs, no vais saber el color. Els llavis, més aïna molsuts, eren rosats i tendres. Els membres i els altres indrets del cos pareixen talment brodats en un tapís dels que de vegades he contemplat en algun palau de Venècia donada la seua perfecció. He deixat de banda els peus perquè la meravella d’aquells dos glops de llet quallada mereix una menció especial. Com tórtores adormides sobre el tafetà dels coixins que hi havia a l’entrada, dolços i tebis, no vaig resistir la temptació de besar-los, adorant-los quasi com qui besa una relíquia sagrada. No, la visió no em va decebre. Per contra, augmentà el meu desig.

Haciendo un inciso cultureta comparto este fragmento de "algo", ya que desconzco su procedencia. Es uno de los dictados que hizo la Junta y que no sé de qué obra forma parte (suponiendo que la forme) pero desde luego me parece una descripción maravillosa, por tanto, digna de compartir.

Espero que lo podais entender. Si no es así, este traductor puede ser útil.